L'opinió

Arriba el moment de parlar dels gèneres periodístics d’opinió. Normalment, les opinions valoren una informació, però predomina la subjectivitat. Aquest tipus d’article pot servir-nos per a conéixer els diferents punts de vista sobre un mateix tema d’actualitat i configurar la nostra opinió pròpia. Hi ha diferents tipus:

• Editorial. Defineix el posicionament d’un mitjà de comunicació sobre un tema d’actualitat. No té un autor, sinó que és el mateix mitjà el que es fa càrrec de les opinions que s’expressen.

• Article d’opinió. És un text argumentatiu al qual una persona o varies expressen les seues opinions sobre qualsevol assumpte. En aquest cas, l’article va signat per la persona o grup que l’escriu.

• Cartes al director. Són articles que escriuen els lectors per a fer valdre les seues opinions sobre un tema d’actualitat, el tractament d’una informació o simplement per fer constar una queixa o agraïment. Als diaris, tant en paper com digitals, és habitual trobar una secció dedicada a aquests articles.

• Columna. És un article d’opinió, curt normalment, que sol acompanyar-se de la imatge del seu autor, que dóna la seua visió personal sobre un assumpte. Pot tindre una periodicitat, per exemple tots els divendres, i ocupar el mateix lloc, per exemple l’última pàgina del diari.

• Crítica. Valora un esdeveniment cultural, un llibre, concert, representació teatral, pel·lícula, etc.

• Tira còmica. L’autor ironitza amb l’actualitat i fa ús de la sàtira i l’humor amb dibuixos per fer la seua particular interpretació de la informació.

Forges. (23/04/204). Diario El País. Recuperat de https://elpais.com/elpais/2014/04/22/vinetas/1398191802_451753.html

Els gèneres informatius

Hui vaig a parlar-vos dels principals gèneres periodístics i de les seues característiques per tal que pugueu identificar-los als mitjans de comunicació. El primer que cal diferenciar és la informació de l'opinió. Com a públic és molt important que ho tingueu en compte a l’hora d’enfrontar-vos a un mitjà de comunicació. A aquesta entrada em centraré en els informatius:

• Notícia. És el relat d’un fet d’actualitat. No hi ha opinió i és un gènere purament informatiu. Segueix l’esquema de la piràmide invertida, de la que ja hem parlat al blog, i respon a les 5W del periodisme (què?, qui?, on?, quan? i per què?).

• Reportatge. A ell tenen cabuda llicències literàries i no té perquè abordar un tema d’estricta actualitat. Pot servir, per exemple, per ampliar una notícia, per aprofundir en algun aspecte de la mateixa o per recavar testimonis. A més a més, hi podem trobar reportatges interpretatius, que barregen informació i opinió. A aquest últim model trobaríem, per exemple, els articles d’investigació.

• Crònica. Normalment és narrada per un corresponsal o enviat especial per cobrir un esdeveniment. S’utilitza la tercera persona i habitualment s’acompanya d’una valoració i interpretació dels fets. És molt utilitzada a la informació esportiva, judicial i política.

• Entrevista. Poden ser directes, amb un sistema de pregunta-resposta, o indirectes, mitjançant la introducció de les declaracions de l'entrevistat al text. Per tal de ser un bon entrevistador cal informar-se del personatge a entrevistar i dels temes pels quals preguntarà. Tanmateix, és important portar un guió amb les preguntes que es volen fer. No obstant això, el bon entrevistador ha de ser capaç d’improvisar i de modificar el guió per fer noves preguntes tenint en compte les respostes de l'entrevistat.

Bé, fins ací les pinzellades als gèneres periodístics d’informació. Vos anime a fer a una recerca a qualsevol mitjà de comunicació per a identificar-los.

Imatge lliure de drets. Autor: Alexandra / München. de Pixabay.   https://pixabay.com/es/prensa-periodista-fot%C3%B3grafo-2643073/

Consells per parlar en públic

Com alumnes de Secundària un dels objectius que heu d’aconseguir és millorar la vostra expressió oral i escrita. Potser el que menys practiquem a les classes siga la primera d’elles, pel que volia facilitar-vos algunes claus que vos ajudaran a parlar en públic i a defendre les vostres posicions als debats.

D’una banda, són bàsiques destreses com estructurar bé el que volem dir, utilitzar un llenguatge directe i expressar-se amb correcció. D’altra banda, hem de tindre en compte aspectes com la veu –entonació, volum, i el llenguatge corporal.

A més a més, ací vos deixe alguns consells que podreu posar en pràctica quan exposeu la tasca final del curs a la resta de la classe:

• Eviteu tics com jugar amb un bolígraf o tocar-se el cabell. També heu d’evitar moure-vos sense parar.
• Els moviments han d’acompanyar el discurs, per exemple indicar gestualment una mida o mostrar amb els dits una xifra.
• No girar l’esquena a l’auditori que ens escolta.
• Aneu mirant a tot el públic durant la vostra exposició, no sols a una persona o punt concret de l’aula.
• Emfatitzeu amb la veu les idees o paraules clau per tal que el discurs no siga monòton.
• Organitzeu bé el discurs per tal que tinga un ordre i el públic no es perda.
• Utilitzeu un vocabulari acadèmic i una sintaxi senzilla. Recordeu les tres “C”: claredat, concisió i correcció.
• Per als nervis, el millor que hi ha és dominar el tema del qual parlareu.

Bé, espere que vos siguen de profit aquests consells. També vos facilite un vídeo que he trobat a la xarxa i que pot ajudar-vos. Ànim!

Quintana, M. (19/09/2014). Consells per una bona presentació oral. Recuperat de https://www.youtube.com/watch?v=LQy0ZTwsaMw

Conegueu Gambeta i Lady Vaig Donar?

Hui vaig a parlar-vos d’alguns dels mitjans digitals que podeu utilitzar per a informar-vos en valencià. Fent una recerca per internet n’he trobat més dels que esperava, però pocs al cap i a la fi. Uns d’ells són “El punt avui” i “Aracat” que, encara que pertanyen a Catalunya, tenen un apartat de notícies de la Comunitat Valenciana. Un altre exemple és “Vilaweb”. Tanmateix trobem els diaris “La veu” i “Diari valencià”, amb notícies de la comunitat escrites en valencià. Coneixeu algun altre?

Després hi ha diaris que s’escriuen en castellà i que ofereixen una versió en valencià a la web. És el cas, per exemple, del conegut diari “Levante”. En aquest cas, el traductor automàtic va deixar més d’una sorpresa. Per exemple, a l’estiu de 2017 Camarón de la Isla va passar a ser “Gambeta” i Lady Di va ser anomenada “Ladi Vaig donar”. Si voleu veure més exemples, vos anime a visitar alguns dels enllaços que vos adjunte a aquesta entrada.

1. El traductor automático del diario ‘Levante’ convierte a Lady Di en Lady Vaig Donar. 17/08/2017). Diari El país.
2. La traducció al valencià del Levante: escàndol rere escàndol. (17/07/2017) Mèdia.cat.
3. «Lady Vaigdonar», «Rocío Jurat» o «Maradona i Vaig Pelar»: la penosa traducciónautomática del Levante-EMV. Recuperat de BboSubtitulado.com

La sàtira i l'humor

Les notícies aparegudes a El Mundo Today poden considerar-se fake news?, em va preguntar a classe un alumne després de parlar de l'entrada anterior del blog. La resposta és “en la meua opinió, no”. És un exemple de diari satíric i humorístic que parodia l'actualitat. La diferència és bàsica: el context del mitjà i l'evident falsedat de les notícies no porta a confusió al lector. No obstant això, considere que alguns mitjans d’aquest tipus haurien de ser més clars a l’hora de presentar-se als lectors com un mitjà satíric i humorístic.

A Alacant tenim un exemple molt divertit d’aquest tipus de mitjà satíric digital. Es tracta de Viscalacant. El conegueu? A la seua presentació de la web deixa molt clar que es tracta de notícies “d’humor i sàtira”, per el que en cap cas pot conduir a error al lector. El seu objectiu queda clar i, encara que de vegades la realitat supera a la ficció, les seues informacions són clarament falses amb l’objectiu de parodiar i fer riure al lector.

Vos anime a donar una ullada a aquest mitjà satíric (https://viscalacant.com/) on trobareu una altra forma de veure la informació local. Ara bé, si el que voleu és estar informats del que passa realment al vostre voltant vos recomane triar algun mitjà seriós. A més a més, si esteu al corrent de l’actualitat podreu riure i gaudir de la sàtira i la paròdia que utilitzen altres mitjans.

Imatge capturada de www.elmundotoday.com (26/04/2018)

Les "fake news"

Cada vegada més gent utilitza les noves tecnologies, com internet i les xarxes socials, per estar informat. Aquestes eines permeten a l’usuari fer una cerca de la informació que més l’interessa i, fins i tot, aconseguir una interacció amb el mitjà o l’autor de l'article. Són molts els avantatges que ofereixen les tecnologies de la informació i de la comunicació, però hem d’anar amb compte perquè també són molts els riscos.

En primer lloc, faré referència al fet que tothom pot convertir-se en informador. En la meua opinió, la tasca d’informar no és gens senzilla i comporta una gran responsabilitat. D’una banda, han de garantir que els ciutadans reben una informació veraç, tal com estableix la Constitució. Cert és que també s’ha de garantir el dret a la llibertat d’expressió. Per eixe motiu és important que vosaltres, com lectors, vos enfronteu a la informació amb una actitud crítica.

D’una banda, és important que aprengueu a diferenciar la informació de l'opinió. D’altra, heu de tindre en compte el mitjà que seleccioneu per informa-vos. No és el mateix informació procedent d’un mitjà de comunicació seriós i amb un prestigi a la seua esquena que una procedent d’una pàgina web vinculada a qualsevol partit polític, de dubtosa procedència o que no ofereix garanties d’haver contrastat les seues notícies.

Tanmateix, heu d’anar amb cura a la informació de les xarxes socials, donat que no tot el que apareix en Twitter o Faceb266 –per citar alguns exemples— ha de ser veritat. Molt sovint, es tracta de notície320alses, no contrastades i, fins i tot, inventades. Es tracta de les anomenades “fake news”, que no són altra cosa que notícies falses difoses amb l’objectiu de desinformar intencionadament, manipular o induir a l’engany. Vos deixe alguns articles als quals podeu trobar més informació sobre aquest concepte i alguns exemples de “fake news”:

1. Martin M. (23/04/2018). Mentiras virtuales que arruinan vidas reales. Diario El País.
2. Albisu J. Agencia EFE. (26/04/2018). Ultimátum a Facebook y Twitter para que combatan las "fake. news". Diario El Mundo.

Un nou mitjà públic i en valencià

Quatre anys i mig després del tancament de la Radiotelevisió Valenciana (RTVV), la nova televisió pública autonòmica ha eixit del negre per a començar a emetre. Ha sigut aquesta mateixa setmana en període de proves i ho ha fet amb la sèrie infantil “Biters”. Ja no parlem de Canal 9 sinó d’À Punt, com haurem d’acostumar-nos a anomenar-la.

Amb l’inici de les emissions alhora s’obri una nova oportunitat de tindre al nostre abast un nou mitjà de comunicació públic i en valencià. En la meua opinió, es tracta d’una eina essencial per tal de fer valdre la nostra llengua i la nostra cultura. D’una banda, ens permetrà conéixer l’actualitat més propera i, d’altra, apropar-nos a la cultura, les tradicions i les festes de la Comunitat Valenciana. A més a més, pense que l’ús del valencià a la programació ajudarà als espectadors a millorar la seua comprensió i expressió en la nostra llengua.

No hem d’oblidar que es tracta de donar un servici públic, pensat també per a complir amb dos funcions bàsiques dels mitjans de comunicació: informar i entretindre. Per eixe motiu, considere que és clau que la nova gestió siga transparent i que s’evite la politització dels continguts per evitar que els error que van abocar al tancament de Canal 9 no es tornen a repetir.

Bé, ací vos he apuntat la meua opinió. Què penseu vosaltres? Com a alumnes de Secundària, considereu que vos serà útil el nou mitjà públic? Més endavant obriré un debat a classe i a un nou article analitzaré els principals posicionaments.

Ací baix vos deixe un parell d’enllaços amb la notícia per tal que aneu reflexionant al respecte:

1. Soria A. (24/04/2018). La nueva televisión valenciana comienza a emitir con dibujos y series infantiles después de 1.609 días en negro. Diario Información.
2. ACN. (24/04/2018). Emissions en proves de la nova televisió valenciana. El punt avui.

Captura de la web www.apuntmedia.es

Les tres "C"

Arriba el moment d’explicar una altra regla bàsica de la comunicació: les tres “C”. Sabeu quines són? Com a pista vos diré que són tres característiques essencials que heu de tindre en compte per a redactar un text informatiu. Penseu que ha de ser un text que siga fàcil de comprendre i que arribe al receptor sense interferències. Bé, ja ho teniu? No vos preocupeu, vos done la resposta: claredat, concisió i correcció.

Claredat a l’hora d’explicar els fets. Per a aconseguir-ho, rebutjeu les frases subordinades i les floritures. Aneu al gra del que voleu contar i utilitzeu oracions directes i simples. És a dir, subjecte, verb i predicat. Per què dir en tres frases el que puc transmetre amb una? Això és la concisió. Ja ho diu refrany: El bo, si és breu, és dos vegades bo. I així és. La informació arriba millor al receptor si és directa i concisa. Per tal d'aconseguir-ho cal que fem un ús acurat del lèxic, per tal d’utilitzar les paraules que millor descriguen el que ha succeït. Açò té molt a veure amb la tercera “C”: la correcció.

Quan parlem de correcció, ens referim tant a la correcció gramatical, com lèxica i ortogràfica. Un error d’ortografia o de concordança farà que la nostra informació perda credibilitat.

Ja sabeu: claredat, concisió i correcció. Amb aquesta regla teniu garantit l’èxit com a informadors.

La piràmide invertida

Ací estic de nou per a explicar altra norma bàsica del periodisme i, en general, de la comunicació. Es tracta de la tècnica de la piràmide invertida, que consisteix en ordenar la informació de major a menor importància. És una norma clau per a estructurar la informació i també les nostres argumentacions i opinions.

En primer lloc, caldria escriure o transmetre oralment el titular de la notícia o fet que volem transmetre. Normalment, es correspon amb la resposta a la pregunta “què?”. Es tracta d’una frase curta i directa amb significat per sí mateixa que pot complementar-se amb un subtítol que aportaria més informació.

La segona escala de la piràmide seria el “lead” o l’entradeta, on destacaríem els aspectes més importants de la notícia. Vos recomane repetir la idea principal del titular, evitant les repeticions de lèxic, alhora que la contextualitzeu amb més informació rellevant. És ací on haurien de quedar respostes les 5W (què?, qui?, on?, quan? i per què?) de les que vaig parlar a l’entrada anterior.

El tercer escaló seria el cos de la informació, on podem desenvolupar de manera mes amplia el que ha ocorregut i el “per què?”. És el moment d’anar als detalls, a la interpretació dels fets i, per últim, a les conclusions. Vos deixe un gràfic que he fet perquè tingueu una síntesi més visual:

La regla de les 5W

La primera entrada del blog la dedicaré a explicar-vos un principi bàsic per a estructurar la informació: La regla de les 5W. Aquesta norma consisteix en respondre cinc qüestions bàsiques –en realitat són 6— per a garantir que la informació està completa: what?, who?, where?, when?, why? És a dir: què?, qui?, on?, quan? i per què? A aquestes preguntes cal afegir una sisena per respondre al “how?”. Vull dir, al “com?”.

Encara que puga semblar senzill, aquesta norma bàsica del periodisme ens ajudarà a transmetre una informació completa per a comunicar-nos amb els nostres receptors i que el missatge arribe amb claredat. Per tal que funcione, cal respondre a les sis qüestions com ara vos detalle:

• Què? Cal respondre amb el fet, l’esdeveniment, la notícia.
• Qui? El protagonista de la notícia o del fet que volem contar.
• On? Lloc on succeeix l’esdeveniment que narrem.
• Quan? En quin moment es produeix el fet.
• Per què? La justificació, les causes de l’esdeveniment.
• Com? Descriu la manera o les circumstàncies en què es produeix el fet.

De vegades, no podem respondre a totes elles perquè no existeix resposta possible o la desconeguem. En qualsevol cas, hem de tindre en compte que com més preguntes siguem capaç de respondre, més comprensible serà la nostra informació.